La articulació del genoll és bastant inestable en comparació amb altres parts del cos, així que són font de lesions amb relativa facilitat. Els problemes de genolls poden aparèixer per diverses causes encara que els més freqüents tenen un origen traumàtic. Sovint es deuen a cops, a moviments bruscos o bé apareixen després de la realització d'exercici intens. Les coixeses en aquests casos són habituals.
En les potes posteriors del gos, la articulació del genoll és la articulació central. Està composta al seu torn per dues articulacions diferents: la articulació entre el fèmur i la tíbia i la articulació entre el fèmur i la ròtula.
VISIÓ FRONTAL I POSTERIOR DEL GENOLL DRET DEL GOS
En la articulació entre el fèmur i la tíbia participen diferents elements, permetent així els moviments de flexió i extensió:
Els lligaments: aporten fermesa i a més proporcionen la força i estabilitat necessàries per suportar el pes del gos, permetent un desplaçament adequat així com el correcte posicionament de l'articulació.
Els principals lligaments d'aquesta articulació són els lligaments col·laterals juntament amb els lligaments creuats.
-
Problema més comú: ruptura dels lligaments creuats, en particular del lligament creuat anterior.
- Causes: Traumàtiques o degeneratives. Existeix predisposició segons la raça i factors com l'excés de pes, el sedentarisme, afeccions endocrines o els moviments bruscos com saltar del sofà poden ser la causa.
-
Síntomes: inflamació, dolor, coixesa i manca de suport de l'extremitat.
Els meniscs: Són unes peces de teixit cartilaginós elàstic i resistent que amortitzen els impactes, aporten estabilitat i milloren la cohesió articular. La seva funció és el correcte acoblament entre el fèmur i la tíbia.
-
Problema més comú: lesions de menisc com fissures o rugositats es donen amb freqüència.
-
Causes: Poden ser traumàtiques, mecàniques o degeneratives. El menisc medial és el més afectat i el dany sol estar relacionat amb la ruptura del lligament creuat anterior.
-
Síntomes: dolor intens i un esclat en els moviments de flexió de l'extremitat.
La articulació entre el fèmur i la ròtula forma un tipus d'unió a mode de politja. Una peculiaritat de l'articulació del genoll és que tots els moviments que tenen lloc entre la tíbia i el fèmur també es produeixen entre la ròtula i el fèmur, de manera que el desplaçament de les dues articulacions es realitza de forma sincrònica. Això és possible gràcies a la unió de la ròtula a un lligament que la uneix amb la tíbia i a un tendó que la uneix a un múscul femoral.
La ròtula: Dins les estructures que formen el genoll, es troben uns petits ossos anomenats sesamoides, que afavoreixen el desplaçament dels tendons i músculs a l'articulació. De tots ells, la ròtula és el sesamoide més gran. El genoll del gos consta de 4 sesamoides mentre que l'humà només compta amb la ròtula.
-
Problema més comú: luxació de ròtula és una lesió habitual, en què la ròtula es desplaça de la seva ubicació habitual al fèmur. La luxació de ròtula medial és la més freqüent.
-
Causes: Pot ser degut a causes congènites o a un traumatisme, com cops, caigudes o xocs.
-
Símptomes: reducció de l'activitat, l'augment de la sensibilitat, el dolor, la debilitat i la presència de crepitacions..
Les patologies del genoll, provoquen la pèrdua d'estabilitat en l'articulació i solen desencadenar una osteoartrosi.
Les ortesis de genoll compensen la pèrdua de funcionalitat de l'articulació del gos i redueixen el desplaçament lateral del genoll. Gràcies a l'augment del flux sanguini i de la temperatura de treball de l'articulació s'aconsegueix una disminució del dolor en casos d'artritis o artrosi, lesió de lligaments creuats, lesió de meniscs, problemes de ròtula i tendinitis. Suposen un tipus de tractament conservador ortopèdic que permet mantenir la ròtula en la seva ubicació correcta respecte al fèmur de manera que s'evita el dolor i la inestabilitat.
Les ortesis de genoll articulades són útils en casos en què la cirurgia no ha tingut els resultats esperats, està contraindicada o bé es decideix no operar per diferents motius. Aquest tipus d'ortèsis s'utilitzen sobretot en casos de luxació de ròtula, per limitar els moviments laterals i proporcionar més estabilitat, gràcies a les articulacions laterals d'alumini que incorporen.
Equip veterinari de Ortocanis
