La displàsia del colze és una malaltia del desenvolupament, consisteix en un trastorn òssi que comença amb una artritis i desencadena una osteoartrosi.
Aquesta malaltia es presenta habitualment en els gossos de races grans i gegants (Pastor alemany, Labrador, Sant Bernat, Rottweiler, Mastí Napolità, etc.), el procés pot ser uni o bilateral sent els mascles afectats amb més freqüència que les femelles.
El seu origen és genètic multifactorial i es transmet a la descendència, però l'aparició d'aquesta patologia també obeïx a l'entorn, l'alimentació, el pes corporal, la fermesa dels lligaments, l'exercici físic, traumatismes.
A nivell del colze es poden produir tres diferents tipus d'alteracions osteoartròsiques:
1. Procés ancòni no-unit
2. Osteocondritis dissecant
3. Fragmentació de l'apòfisi coronoides
En general, en tots tres, els primers símptomes apareixen durant el creixement (4 i 5 mesos d'edat), el gos presenta intolerància a l'exercici, que es manifesta per coixesa, aquesta pot ser al iniciar un moviment, o després d'exercici prolongat.
En alguns casos, en què l'artrosi és molt discreta, el gos pot mantenir un grau gairebé normal d'activitat durant tota la seva vida.
.png)
Al diagnòstic s'arriba per la clínica, suma de símptomes i signes recollits en l'anamnesi que el veterinari haurà de realitzar, a més sol·licitarà radiografies.
L'única d'aquestes patologies que presenta símptomes radiològics a l'edat de quatre a set mesos, és el procés ancòneo, la resta a partir de l'any.
Com més prematur sigui el diagnòstic, més aviat es podrà establir un tractament adequat, evitant així la formació d'una artrosi que, per una banda produirà dolor, i per una altra limitarà la capacitat funcional del colze afectat durant la resta de la vida del gos, amb els conseqüents trastorns ocasionats al mateix.
Tractament
Normalment el tractament és quirúrgic, en funció del grau i antiguitat de la lesió. Primer s'ha d'intentar la seva resolució espontània, i malgrat que alguns autors donen repòs pel dolor que produeix, és preferible administrar analgèsia. Una altra solució és la utilització de Ortesi de colze específiques adaptades a l'animal. S'ha demostrat un gran nombre de casos on gràcies a aquests suports l'animal ha tingut una evolució molt favorable.
Pronòstic
L'evolució és molt variable en funció del tipus i el grau de la lesió, però en general és desfavorable sense cirurgia. El tractament quirúrgic, i si es realitza abans de l'aparició de l'osteoartrosi, el pronòstic és bo.
En els casos que ja existeixin canvis degeneratius, i malgrat haver realitzat la cirurgia, encara que el dolor desaparegui, queda la limitació del moviment articular.
Prevenció
Els gossos de races predisposades i que tenen un desenvolupament precoç i de gran mida s'ha de proporcionar una dieta evitant excessos de proteïnes, així com l'abús del calci i vitamines.
Durant l'etapa de creixement, l'exercici ha de ser limitat evitant jocs en què el gos salti (ex. frisbee) i evitar petits traumatismes repetits, que predisposen a produir o a agreujar les lesions.
Control genètic: Està demostrat que l'herència influeix en l'aparició de la displàsia de colze, es recomana restringir la reproducció d'aquells que pateixen la malaltia, independentment que el grau d'afectació sigui gran o petit (això evitarà a llarg termini que s'estengui aquesta greu patologia).
També pots consultar:
Poden ajudar els condroprotectors?
TTractament de la displàsia de colze en gossos
Equip tècnic de Ortocanis
