Ajuda per a gossos amb displàsia de maluc

Introducció

La Displàsia de Maluc és la malaltia osteoarticular més freqüent en gossos. És una malaltia típica de gossos de races grans i mitjanes, menys freqüent en races petites.

displàsia maluc gossos, artrosi gos, artrosi malucEs presenta amb una mala congruència de la cavitat acetabular (maluc) amb els caps femorals que poden aparèixer luxats o sub luxats, és a dir, fora del seu lloc natural. El cap del fèmur al no tenir un bon recobriment “balla” i això produeix estrès, inflama i debilita l'articulació i els teixits periarticulars.

És molt freqüent que apareguin canvis degeneratius d'osteoartrosi. L'osteoartrosi que apareix a causa de la displàsia causarà els problemes d'inflamació, dolor, que al seu torn faran que el gos carregui més pes a les mans, menys als posteriors, reduint l'activitat muscular d'aquests i generant l'atrofia muscular al terç posterior que agreujarà els símptomes.

Símptomes i diagnòstic

Els símptomes varien una mica depenent de la raça i sobretot de l'edat del gos. Per al diagnòstic es sol realitzar una radiografia en distracció, és a dir amb el gos estirat cap amunt i tracció simètrica en els membres posteriors, normalment amb el gos anestesiat o molt sedat. No sempre els símptomes guarden relació amb el resultat de la radiografia.Arnès de suport per a gos amb displàsia de maluc

De vegades observem gossos amb molta displàsia i que presenten poc dolor o fins i tot res i també el cas contrari, molt dolor amb un resultat a l'exploració radiològica no tan dolent. El dolor depèn més de la inflamació de l'articulació (sinovitis) entre altres factors que de la displàsia en si.

A partir dels 5 o 6 mesos, comencen els senyals d'alerta, el gos s'atura malament (treu una cama cap a fora), té dificultat per mantenir-se dret, no carrega pes en els posteriors, poden tenir senyals de dolor després de l'exercici, rellisca, cau i presenta la marxa típica del gos amb displàsia que és el balanceig de la part posterior i la cursa com un conill, és a dir, avançant les dues potes posteriors al mateix temps. També es poden observar altres comportaments com canviar l'humor de forma sobtada, tornar-se més agressiu i evitar la presència del propietari. A vegades, al final del creixement, els símptomes desapareixen o es minimitzen molt, quedant com a únic senyal clar la marxa en balanceig.

La displàsia de maluc té clars índexs d'herència, encara que moltes vegades els gossos són portadors però no la desenvolupen. Influeixen factors tant ambientals com el desenvolupament ràpid i la nutrició així com factors genètics. Podem veure fills amb displàsia de maluc de pares normals i fins i tot viceversa, encara que donat l'alt risc de transmetre la malaltia a la descendència no es hauria de fer criar a pares malalts.

Prevenció

L'excés de pes i una dieta no variada són factors que han demostrat augmentar les possibilitats de patir la malaltia. Suport de maluc per a gos amb displàsiaEl període més crític del desenvolupament d'aquesta malaltia és entre els 3 i 8 mesos. La reducció de la ingesta calòrica i un exercici regular sense massa impacte podria ser una decisió interessant per a evitar la displàsia de maluc en aquesta fase.

En els gossos més grans, els problemes vénen determinats com a conseqüència de l'artrosi que presentaran. Els símptomes més típics són la dificultat per aixecar-se, la marxa en balanceig de les malucs, la càrrega de molt més pes davant caminant ajudant-se de les extremitats anteriors (remant més que propulsant), dificultats visibles per posar-se sobre els posteriors, pujar escales, entrar al cotxe o pujar-se al sofà. La posició típica que adopta un gos amb artrosi de maluc és amb les potes obertes per augmentar la base de suport i el cap cap a endavant per carregar més pes en la part anterior. També es pot apreciar una atrofia muscular a la maluc i extremitats posteriors.

De vegades s'observa que presenten coixesa que desapareix després de caminar un breu període de temps, que pateixen més pel matí en aixecar-se, sobretot si no s'ha descansat de forma correcta o sobre un matalàs adequat, i que les extremitats les solen col·locar flexionades mentre caminen, realitzant passos curts ja que els fa mal l'extensió de les malucs i presenten una reducció de la massa muscular dels posteriors (atrofia) molt important. Els temps dels passejos es redueixen molt, el gos s'asseu o s'estira i no vol sortir a passejar o s'atura molt durant el passeig.

Tot i que existeixen diverses classificacions, la Federació Canina Internacional es basa en aquesta classificació:

  1. Cap signe de displàsia.
  2. Articulacions de maluc gairebé normals.
  3. Displàsia lleugera.
  4. Moderada o mitjana.
  5. Greu.

Cadira de rodes per a gos amb artrosi, displàsia de maluc en gossos, gos vell

Tractament

Tot i que existeixen mètodes quirúrgics: escissió del múscul pectini, triple osteotomia de maluc, artroplàstia del cap femoral, foratge, pròtesis de maluc... al final el tractament és purament paliatiu. Mètodes inclosos en la farmacologia serien: antiinflamatoris i protectors de cartílag.

La fisioteràpia i les ortesis com la suport de maluc també ajuden molt a desenvolupar millor la musculatura sense dolor, a treure tensions i eliminar compensacions que el gos ha realitzat.

Hi ha moltes formes d'ajudar a un gos amb displàsia de maluc. És molt recomanable per exemple la reducció de la càrrega en el maluc bé reduint el pes de l'animal o ajudant-nos d'una cadira de rodes, que propiciarà l'exercici moderat i sobretot regular.

Aquest exercici físic ens ajudarà molt a millorar la massa muscular que suportarà millor la mala congruència articular. La fisioteràpia i els massatges permeten tenir sempre al gos en un estat muscular correcte. Els protectors de cartílag endarrereixen l'aparició de l'artrosi i els antiinflamatoris i ortesis eviten o redueixen el dolor.

També és molt recomanable protegir l'articulació del fred amb mantes tèrmiques o un suport de maluc i en cas que al gos li costi aixecar-se ajudar-lo amb un arnès per a posteriors. És important que el gos se senti còmode i que l'estimulem a moure's i fer exercici.

És recomanable també dormir en un llit per a gossos de viscoelàstica i no exposar el gos al fred ni a molta humitat.

Fonts:

VCA Hospitals. (s.f.). Hip Dysplasia in Dogs. Recuperat de https://vcahospitals.com/know-your-pet/hip-dysplasia-in-dogs

Texas A&M University Veterinary Hospital. (s.f.). Canine Hip Dysplasia. Recuperat de https://vethospital.tamu.edu/small-animal/orthopedics/orthopedic-services/canine-hip-dysplasia/

Orthopedic Foundation for Animals (OFA). (s.f.). Hip Dysplasia. Recuperat de https://ofa.org/diseases/hip-dysplasia/

Descobreix més ajuts per a gossos amb displàsia de maluc en www.ortocanis.com

També pots consultar aquest altre article sobre la displàsia de maluc.

Autor: Toni Fernandez

www.ortocanis.com