La displàsia de maluc és un problema molt freqüent en determinades races: BullDog, Dog de Bordeus, Sant Bernat, Mastí Napoletà, Pastor Alemany, Rottweiler, Golden… totes elles presenten una incidència per sobre del 20%.
La displàsia és una malaltia multifactorial, multigènica i hereditària, és a dir, són diversos els factors que predisposen i causen la displàsia de maluc, són diversos els gens implicats en la seva aparició i té caràcter hereditari.
Els factors ambientals cada cop són més importants en el desenvolupament de la displàsia de maluc, és necessari el factor genètic per desenvolupar la malaltia però aquest no és l'únic factor. La genètica és un factor necessari però no excluyent, és a dir es pot tenir la predisposició genètica i no desenvolupar la malaltia però si no es té predisposició aquesta segur que no es desenvolupa.
Existeixen diversos graus de displàsies, i també aquelles que apareixen quan el gos és cadell o les que donen problema ja en edat adulta; però en aquest article ens centrarem en el tractament i específicament en el tractament de la displàsia als gossos joves.
Classificació dels graus de displàsia segons la OFA:
Grau I: mínima alteració amb petita subluxació i escassos canvis degeneratius.
Grau II: marcada subluxació lateral de la capçal femoral, la qual 25-50 % està fora de l'acetàbul.
Grau III: el 50-75 % de la capçal femoral està fora de l'acetàbul; hi ha canvis degeneratius importants.
Grau IV: luxació de la capçal femoral amb aplanament del marge acetabular i la capçal femoral; hi ha canvis degeneratius importants.
La presentació en el gos jove és normalment entre els 5 i els 6 mesos i ve marcada per una coixesa important.
No es considera que un gos està lliure de displàsia fins que amb dos anys d'edat ja complerts no s'observen problemes ni incongruències en les radiografies de control.
L'alimentació és un dels factors que predisposa a l'aparició de displàsia de maluc, desequilibris Calci-Fòsfor que ha de guardar una correlació Ca1.6% – P1.1% i sobretot no sobrealimentar ni aportar en excess proteïnes ens permet minimitzar la incidència de displàsia de maluc. Una alimentació hipocalòrica a partir dels 3 mesos i fins als 8 mesos protegeix de la displàsia sobretot a gossos amb un ràpid creixement. L'excess de pes als 60 dies és un altre dels factors que predisposa a la malaltia.
La displàsia de maluc en el cadell debuta normalment a partir dels 5 o 6 mesos, abans no és possible observar cap problema. El gos amb displàsia haurà estat completament normal i s'ha desenvolupat sense donar senyals de cap problema. El debut sol presentar-se com una coixesa aguda que impedeix al gos jugar com ho havia fet fins a la data. Podem observar canvis en les ganes de jugar, negatives a l'hora de sortir de passeig, de relacionar-se amb altres gossos o amb els propietaris. Són freqüents els canvis d'humor, els relliscaments freqüents de les potes del darrere, la incomoditat i fins i tot rehús a ser tocat i el fet de “fugir” dels nens en gossos que fins fa pocs dies eren juganers i afectuosos.
Algunes vegades en complir el 90% del creixement entre els 8 i els 11 mesos els signes poden reduir-se i fins i tot arribar a desaparèixer. De totes maneres la displàsia roman i en molts casos els problemes reapareixen passat un temps i més aviat que tard apareixen signes d'artrosi en els malucs.
Els signes clínics més freqüents són:
- Coixesa que pot augmentar amb l'exercici
- Caminar i trotar amb balanceig de malucs
- Rigidesa matutina
- Dificultat per aixecar-se
- Atrofia muscular
- Negativa a moure's
- Canvis en l'humor
- Dolor a la palpació
- Signe d'Ortolani
Encara que existeixen mètodes quirúrgics: excisió del múscul pectini, triple osteotomia de maluc, artroplàstia del cap femoral, osteotomia de pubis, forage, pròtesi de maluc la majoria es practiquen quan el gos és jove per, suposadament disminuir la possibilitat d'artrosi coxofemoral secundària en l'edat adulta. La pròtesi de maluc ha de reservar-se per a casos greus i una vegada ha finalitzat el creixement.
El tractament mèdic es basa en antiinflamatoris, podem començar per antiinflamatoris naturals, que no contenen substàncies medicamentoses, si no obtenim els resultats esperats passar als Aine's i en casos extrems es recorre a còrticos. Hem d'incloure els nutracèutics sobretot els condroprotectors ja que redueixen la incidència d'artrosi i protegeixen el cartílag articular. Aquests són usats en gossos sènior de forma molt general però són molt útils com a protector articular en gossos en creixement, existeixen condroportectors específics per gossos joves. La reducció de pes, l'exercici moderat i sobretot regular són altres dels punts bàsics, així com les millores en l'entorn i el fet de dormir en un lloc càlid i allunyat de les humitats.
La fisioteràpia pot ajudar molt a desenvolupar millor la musculatura a reduir el dolor, a treure tensions i eliminar compensacions que el gos ha realitzat amb les postures incorrectes i les posicions antialgiques. Aquesta es basarà en TENS, ultrasòns, exercicis terapèutics, l'ús de la hidroteràpia, làser, ones de xoc... per a més informació us remetem a aquest article.
La principal millora en l'entorn és dormir en un bon matalàs terapèutic, no passar fred ni exposar-se a molta humitat, utilitzar a l'hivern una manta, a poder ser un abric tèrmic per a gossos que es pot utilitzar tot l'any.
Podem ajudar de moltes maneres el nostre gos amb displàsia de maluc. L'exercici físic regular pot ser de molta utilitat per millorar la massa muscular que ajuda a suportar millor la mala congruència articular, evitar els impactes, els salts o les corregudes descontrolades durant la presentació del quadre són també elements importants. La fisioteràpia i els massatges permeten tenir sempre al gos en un estat muscular correcte, i tots els tractaments coadjuvants com són l'acupuntura, massatges també poden col·laborar en el tractament. L'última novetat són els suports de maluc que ajuden a estabilitzar la pelvis, donen suport i redueixen notablement les molèsties que pateix el gos, estimulant l'activitat muscular i reduint la temuda atrofia.
També pots consultar:
Poden ajudar els condroprotectors?