La incapacitat del gos per mantenir-se sobre les potes de darrere o claudicació posterior pot deure's a moltes causes. No sempre es tracta de la debilitat pròpia de la vellesa i en molts casos, un tractament precoç i adequat pot millorar el problema.
Els símptomes que veurem amb més freqüència en un animal amb problemes a les seves potes del darrere són: debilitat, dificultat per aixecar-se i estar parat, tendència a creuar les potes de darrere en caminar, córrer amb ambdues potes paral·leles (com un conill), relliscar més del normal o no coordinar bé els seus moviments.
Encara que pugui semblar-ho, les causes d'aquesta claudicació no sempre són musculars o esquelètiques, per això és indispensable acudir al veterinari per obtenir un diagnòstic. En general, les causes més comunes són:
- Dolor, ja sigui en l'àrea afectada o no
- Problemes ortopèdics
- Problemes neurològics
- Problemes sistèmics, és a dir, que afecten a tot el cos de l'animal, com és el cas d'algunes malalties endocrines (hormonal o de glàndules).
L'edat és important. En animals joves podríem sospitar d'una malformació o altres malalties congènites i en animals més grans podrem sospitar d'una hèrnia discal o un tumor. També és molt important la tendència genètica a algunes malalties, per exemple, la displàsia de maluc en els Labrador Retriever o la Mielopatia degenerativa en els Pastors Alemanys. Pots comprovar les estadístiques d'incidència de la displàsia segons la raça per exemple.
També hi ha factors que predisposen a tenir problemes a les potes posteriors, com per exemple, la obesitat, la diabetis o la alimentació excessiva en els cadells.
És important també informar al veterinari si es tracta d'una alteració aguda (aparició sobtada i intensa) o crònica (aparició lenta i progressiva) ja que això pot ajudar molt en el diagnòstic.
És més freqüent la claudicació posterior en animals més grans i de raça gran i les causes solen ser la displàsia de maluc, l'artrosi, les hèrnies discals i problemes a la zona lumbosacra.
Altres causes poden ser: Mielopatia Degenerativa, meningomielitis, discoespondilitis, hemivèrtebra, neoplàsies (tumors), quists, embolisme fibrocartilaginós (secundari a fractures), tromboembolisme aòrtic, Hiperadrenocorticismo o Síndrome de Cushing,... Com veus, les causes poden ser diverses i algunes d'elles greus, per això és molt important acudir al veterinari davant la detecció d'alguna símptoma.
El tractament, òbviament, depèn en gran mesura de la causa d'aquesta claudicació i el primer que s'ha d'intentar és corregir, en la mesura del possible, la causa. Per exemple: si la feblesa està causada per una hèrnia discal, primer s'ha d'intentar estabilitzar, ja sigui mitjançant cirurgia o encongiment i repòs (depèn del cas), sinó, encara que proporcionem antiinflamatori i un llit confortable i l'animal se senti molt millor, no resoldrem el problema (més aviat tot el contrari).
Una vegada tractada la causa principal, tenim un ampli ventall d'ajudes que poden augmentar la qualitat de vida de l'animal: l'ús de llits ortopèdics està indicat sobretot en aquells casos on hi ha malaltia articular (displàsia de maluc, artrosi, hèrnies...) ja que permet que l'animal reparteixi el seu pes per tota la superfície corporal i no només en les articulacions. Els condroprotectors també estan indicats en qualsevol patologia articular ja que ajuden a alentir la progressió de l'artrosi. Els antiinflamatoris tenen un paper fonamental en el tractament del dolor. En gossos molt grans poden estar contraindicats encara que existeixen antiinflamatoris naturals amb menys efectes secundaris.
Un suport de maluc és l'ajuda més nova per reduir les molèsties d'una displàsia o artrosi localitzada:
- Exerceix una lleugera pressió i manté l'articulació de la maluc calenta
- Redueix notablement els dolors de la zona
- Estimula l'activitat muscular fortificant-la.
Això produeix els efectes que busquem.
- Augment de la fixació del cap del fèmur a l'acetàbul
- Més estabilitat de l'articulació
És molt recomanable en cas de displàsia lleu o moderada ja que exerceix una lleugera pressió i manté la maluc calenta. Això fomenta la utilització dels grups musculars i estabilitza la maluc fent que el cap del fèmur trobi més problemes a l'hora de desplaçar-se fora de l'acetàbul, alentint la progressió i reduint els dolors que aquesta sortida produeixen al gos. L'utilització d'un suport de maluc també redueix considerablement les dosis necessàries d'antiinflamatoris.
En els casos en què la feblesa està causada per una disminució de la massa muscular és molt important proporcionar rehabilitació perquè, a poc a poc, l'animal pugui anar recuperant el seu ritme normal. L'ús de cadires de rodes, al permetre a l'animal caminar per ell mateix i ser autònom, és molt interessant, des del punt de vista corporal i mental.
Existeixen arnès per a les potes de darrere amb els quals poder ajudar a l'animal amb feblesa posterior. El propietari sosté part del pes de l'animal perquè li sigui més fàcil desplaçar-se. Així mateix, la majoria d'animals es beneficiaran de botes antilliscants que reduirà l'esforç necessari per aixecar-se al permetre un suport menys exigent i els ajudarà a no desestabilitzar-se.
Com es pot veure, les causes i possibles tractaments per a gossos amb feblesa de les potes posteriors són nombroses. Sempre s'ha de consultar al veterinari davant l'aparició dels primers símptomes. El diagnòstic precoç i el coneixement de totes les alternatives terapèutiques poden suposar una gran millora per al pronòstic de l'animal.
