El massatge és una tècnica tan antiga com la mateixa humanitat. S'ha utilitzat en totes les civilitzacions històriques conegudes.

La seva difusió en l'àmbit de la medicina veterinària i la seva aplicació primer en els cavalls, ve determinada per factors econòmics i socials.

L'augment del nivell de l'equitació i les necessitats de rendiment esportiu per una banda, i l'evolució de les teràpies naturals per l'altra, han fet que el massatge en cavalls prengui una gran rellevància.

A partir d'aquí, a causa de la millora en les cures als animals de companyia, el massatge es va començar a utilitzar en els gossos a un nivell més general.

La teràpia manual i el massatge en concret tenen tanta importància com una bona alimentació, hidratació, entrenament, suplements dietètics... podem augmentar la qualitat de vida dels animals de companyia, ajudar a solucionar problemes musculoesquelètics, resoldre lesions. Dins de l'auge de les medicines complementàries i alternatives les teràpies manuals també s'han desenvolupat paral·lelament a l'acupuntura, quiropràctica i osteopatia, homeopatia...

Podem distingir dos grups principals d'animals en els quals el tractament mitjançant teràpies manuals està estès i acceptat en els països desenvolupats: els petits animals, essencialment gossos i gats; i els grans animals, els cavalls. Les aus o mamífers salvatges de zoològics, circs etc. poden rebre atencions puntuals, són els denominats pels veterinaris animals exòtics.

Tant en gossos com en cavalls hauríem de fer una divisió segons si compleixen una funció específica: cavalls o gossos d'esport, guia de persones invidents, gossos de policia, gossos de rescat... o els que compleixen una funció purament de companyia o són muntats per pur plaer.

Els gossos de curses o llebrers, en els països anglosaxons reben múltiples i costosos cures, a Espanya és un esport molt minoritari i en general els gossos reben un tracte molt precari. En el tractament veterinari dels gossos i gats de companyia és cada cop més freqüent, en els països desenvolupats, la participació d'un fisioterapeuta en l'equip mèdic. La fisioteràpia es preocupa dels cures pre i postquirúrgics, i del tractament rehabilitador en patologies traumàtiques o neurològiques. S'estan desenvolupant a la Gran Bretanya programes específics de gossos o cavalls ancians, i als Estats Units protocols d'estudi i pautes de tractament de patologies reumàtiques.

El massatge en els cavalls

Des de l'antiguitat es cuidava als cavalls de manera molt especial, podem observar diverses formes de tractaments “físics” o naturals que es realitzaven als animals i que han evolucionat de manera espectacular els últims 20 anys. Trobem referències de tractaments d'acupuntura de més de 3000 anys d'antiguitat, diverses formes de massatge eren practicades a la Roma Clàssica i l'antiga civilització xinesa, més recentment també pels indis Hopi a l'oest dels Estats Units.

En les últimes dècades aquesta evolució ha estat guiada pels cures als cavalls de curses o que competeixen en salt, doma, concurs complet o raids; aquests cavalls poden arribar a guanyar més d'un milió d'Euros en premis, d'aquí la importància per als propietaris de la cura de la salut d'aquests animals i en la seva pronta recuperació de les lesions.

Moltes persones poden permetre's factures costoses d'intervencions quirúrgiques, hospitalitzacions, proves diagnòstiques específiques: R.X., ecografies scentigrafies, TAC o RNM per al restabliment de la salut del seu animal de companyia o cavall. Els veterinaris han de donar un millor servei i les especialitats en veterinària augmenten. La demanda d'una medicina, més natural, menys invasiva, limitant l'ús excessiu de fàrmacs, també ha arribat a la veterinària.

L'evolució de la fisioteràpia d'una banda, de la veterinària d'una altra, la demanda dels propietaris dels animals de tècniques menys agressives, el factor econòmic i el substrat de les tècniques manuals, que ja eren utilitzades en animals, ha possibilitat l'evolució de la fisioteràpia veterinària.

El massatge per a gossos

Més del 65% dels terapeutes manuals que treballen amb animals als Estats Units ho fan amb petits animals: gossos i gats; això demostra el canvi que ha donat l'especialitat en els últims anys.

El nombre de publicacions en massatge per a gossos també està superant a la literatura existent en cavalls; en els últims congressos internacionals sobre rehabilitació en animals, el nombre de ponències i treballs en gossos també ha superat el de cavalls.

Tots hem observat el gran contacte físic que els gats i els gossos tenen amb els animals de la seva mateixa espècie. Aquest contacte és intencionat, buscat, estructurat i té una intencionalitat clara per tant s'assembla molt al que nosaltres entenem per massatge.



Toni Ramon Boixaderas
Fisioterapeuta i Osteòpata
Màster en fisioteràpia d'animals
Professor de Fisioteràpia Veterinària a la Universitat de Girona
Director Tècnic de Ortocanis

www.ortocanis.com