L'artrosi canina apareix com a resultat de l'evolució inevitable d'una articulació que envelleix o es fa cada vegada més fràgil a causa d'un traumatisme o d'una malformació. Es tracta d'una afecció molt dolorosa que s'ha de tractar de manera immediata. Pot afectar totes les articulacions del cos, tant les que es troben a les extremitats anteriors i posteriors, com les que formen la columna vertebral. En el cas dels gossos ancians, el més comú és que aquest trastorn afecti diverses articulacions alhora. 
La superfície articular està coberta per un teixit anomenat cartílag que flexibilitza i amorteix els impactes. Aquest impedeix que l'os que articula es deteriori a causa del fregament repetit. L'artrosi es caracteritza per una destrucció progressiva d'aquest cartílag i per una proliferació òssia anormal a la vora de les superfícies articulars coneguda com osteòfit, també anomenats ‘becs de lloro’ quan estan ubicats a la columna vertebral. Les articulacions afectades perden elasticitat, provoquen dolor i impedeixen que el gos es mogui amb normalitat.
Evolució del deteriorament
Per regla general, l'artrosi afecta en primer lloc les articulacions altes dels membres: malucs i genolls, espatlles i colzes. Els símptomes són més o menys importants segons el nombre d'articulacions afectades. No obstant això, hi ha un signe inequívoc que ens fa intuir que l'animal està afectat. La coixesa sol començar a manifestar-se quan el gos s'aixeca i es posa en marxa després de romandre durant molt de temps immòbil.
El dolor incita l'animal a evitar el suport sobre el membre afectat i, en veure's impedit, deixa de córrer, i per descomptat, de saltar. A mesura que l'artrosi va evolucionant, el dolor augmenta. En efectuar determinats moviments, el gos pot emetre petits gemecs, fins i tot és possible que l'animal es mostri irritable i tendeixi a presentar agressivitat quan intentem manipular l'articulació afectada.
En els casos més avançats és possible que l'articulació quedi bloquejada parcialment, de manera que resulti impossible realitzar determinats moviments. Arribats a aquest punt, l'animal dubta a l'hora d'utilitzar l'extremitat malalta. A més, aquesta manca d'activitat comporta un deteriorament important de la musculatura que envolta l'articulació. Com a conseqüència, la zona malalta comença a atrofiar-se, amb la qual cosa cada vegada es complica més la seva utilització.
Dos tipus d'artrosi fonamentals
- Artrosi primària; sol afectar els animals d'edat avançada i apareix a causa de l'envelliment normal que pateixen les articulacions pel pas del temps. De fet, es tracta d'un desgast progressiu i inevitable dels cartílags articulars. Habitualment, aquest tipus d'artrosi afecta diferents punts al mateix temps.
- Artrosi secundària; apareix com a conseqüència d'un factor desencadenant, que fa que l'articulació afectada deixi de funcionar amb normalitat. Per exemple, aquest tipus d'artrosi pot aparèixer a causa d'un traumatisme -un esquinç, una fractura, etc.- o a causa d'una malformació de naixement, com pot ser la displàsia de maluc.
Una altra causa molt comuna que provoca l'aparició d'artrosi secundària és l'obesitat. Si no controlem l'alimentació del gos pot arribar a tenir un pes molt per sobre de la mitjana recomanable segons la raça. Les articulacions no estan fetes per suportar una sobrecàrrega de quilos tan important, amb la qual cosa es deterioren amb facilitat. A diferència del que passa amb l'artrosi primària, la secundària pot afectar animals de totes les edats i, en general, sol afectar exclusivament una articulació.
Emetre un diagnòstic
El diagnòstic d'aquesta malaltia pot basar-se en tres factors:
- Els antecedents patològics de l'animal
- L'examen de la marxa
- La manipulació.
A l'hora d'estudiar l'historial, el veterinari haurà de tenir en compte antigues fractures articulars, lesions que l'animal hagi patit fa temps, així com possibles esquinços. En observar la marxa es fixarà en si el gos coixeja, encara que sigui només molt lleument i de forma incipient, ja que la coixesa és un símptoma inequívoc de la malaltia. Finalment, en manipular la zona afectada és molt possible que el gos mostri dolor.
Amb freqüència, la regió on es troba l'articulació malalta sol estar una mica deformada a causa dels osteòfits i de l'atròfia muscular que provoca la manca d'activitat física. Moltes vegades es detecta un cruixit característic quan la movem. A través de l'estudi radiològic, l'especialista en salut animal podrà determinar la gravetat de l'artrosi i establir el tractament més adequat.
Tractaments possibles
L'artrosi en el gos és una malaltia crònica, però podem i hem de tractar-la per reduir-ne els efectes. Els antiinflamatoris convencionals poden ser d'ajuda, però solen tenir nombrosos efectes secundaris que afecten molt negativament òrgans com l'estómac, els ronyons i el fetge del gos.
D'entre els tractaments possibles destaca l'aparició dels suports articulars especialitzats per a algunes extremitats que poden combatre de manera eficaç el deteriorament de la qualitat de vida de l'animal. Augmentant la temperatura i el flux sanguini redueixen la inflamació i els dolors, estimulant la utilització del grup muscular que envolta l'articulació i frenant l'atròfia. També s'utilitzen per accelerar els processos de rehabilitació postoperatòria.
L'ús d'aquests suports és efectiu i ha demostrat en països com els EUA oferir un tractament tan innovador com exitós, però es recomana consultar-ne l'ús amb el veterinari.
