Escales d'avaluació funcional
Les escales de valoració funcional són àmpliament utilitzades en medicina humana, però no així en medicina veterinària on encara no existeixen escales funcionals validades per poder examinar de manera objectiva la limitació funcional en gossos.
Existeixen algunes propostes d'escales funcionals utilitzades amb més o menys consens en diversos centres veterinaris com és el cas de l'Alameda East Veterinary Hospital (Colorado, USA) que utilitzava com a eina el "Functional Questionnaire".[1], especialment indicat per a gossos sèniors o geriàtrics. A l'Argentina es va fer un protocol d'avaluació de l'artrosi en gossos que comprenia tant l'avaluació de la mobilitat com la valoració pròpia de l'articulació afectada: inflamació, dolor, rang de mobilitat i crepitació. També als Estats Units a l'hospital MASH (Huntingtown, MD) s'utilitza el C-FIM: Canine Functional Independence Measure © For Paws Rehabilitation. Diversos centres de rehabilitació i hospitals veterinàris utilitzen protocols interns no publicats.
En medicina humana s'utilitzen habitualment per al control de determinades articulacions: Install, per a valoracions de mobilitat més globals. Test "get up an go" per mesurar el grau d'autonomia de les persones o Barthel entre moltes altres.[2]. Aquestes escales estan validades, acceptades per les autoritats mèdiques i fins i tot utilitzades en medicina forense.
Un grup de fisioterapeutes i veterinari espanyols va realitzar una escala d'avaluació funcional del colze, el genoll i la cuixa, ja que aquestes són les articulacions que presentaven major patologia.
L'escala Bioarth pretén ser una eina pràctica per valorar els diferents problemes funcionals que afecten les articulacions, mitjançant un sistema ordenat i sistematitzat de puntuació.
Aquesta escala no pretén substituir cap altre procediment sinó ser una eina vàlida que ajudi tant en l'avaluació inicial del pacient com en la valoració de la seva evolució en el temps.
L'avaluació de la limitació funcional mitjançant aquesta escala ha de ser realitzada per un veterinari o fisioterapeuta especialitzat en animals de companyia. La valoració funcional no sempre es correlaciona amb els signes radiològics. En fisioteràpia, l'examen funcional és un paràmetre essencial per conèixer l'estat del sistema osteoarticular i la seva evolució, juntament amb una adequada exploració física; l'examen radiològic i altres tècniques de diagnòstic per imatge són, com el seu propi nom indica, proves complementàries.
En aquesta escala s'estableix un sistema de puntuació (de 0 a 3 o de 0 a 2 segons els casos) per a cadascun dels 12 paràmetres a examinar. Després d'aquesta avaluació podrem conèixer l'estat dels tres paràmetres funcionals bàsics: limitació funcional, mobilitat articular i atrofia muscular.
En el primer bloc es valora la limitació funcional de l'articulació afectada mitjançant un sistema de puntuació que quantifica els canvis de postura, la coixesa i la resistència a la marxa i al joc (els punts 5 i 6 poden ser contestats directament pel propietari). És aconsellable disposar d'un tram d'escales llarg per poder comprovar els punts 7 i 8.
En el segon apartat es pretén valorar les limitacions de mobilitat articular, si hi ha pèrdua en els graus de flexió i extensió de l'articulació estudiada i si es produeix dolor en realitzar aquesta valoració. La mesura de l'abast de mobilitat es realitza seguint els paràmetres estàndard.[3].
Per avaluar l'atrofia muscular utilitzarem la palpació i una cinta mètrica comparant l'extremitat afectada amb el membre contralateral (sempre que aquest no estigui afectat), en cas contrari es recorreria a l'experiència clínica.
L'escala de valoració funcional Bioarth va ser presentada en el 4t simposi internacional de rehabilitació i fisioteràpia en medicina veterinària; Arnhem, Països Baixos.
