Quan un animal pateix una patologia que li impedeix moure's amb normalitat, no només és necessari cuidar de les parts afectades, també hem de tenir en compte altres consideracions que afecten l'animal en el seu conjunt i que interfereixen en la seva qualitat de vida i en la seva recuperació.

Gos paralitzat: úlceres de decúbit i hidroteràpia1. LA HIGIENE

Hem de mantenir la pell de l'animal fora de contacte amb les femtes i/o orina. Podem rentar amb sèrum fisiològic o tovalloletes especials per a gossos. Les tovalloletes per a nadons, poden irritar, ja que el pH cutani d' humans i gossos és diferent.

2. L'ALIMENTACIÓ

Els estats patològics provoquen un desequilibri nutricional. Una bona nutrició és VITAL per a la recuperació de l'animal. Hauràs de deixar-te aconsellar pel veterinari sobre quina és la millor dieta per al gos. S'ha de tenir en compte que moltes vegades hi ha altres malalties a part de la paràlisi i hauríem de proveïr al gos d?una alimentación adequada a les seves necessitats. Per exemple, en animals majors és molt freqüent que hi hagi problemes renals. Gran part del seu tractament es basa en una alimentació específica (baixa en proteïnes i fòsfor), indispensable per intentar frenar aquesta malaltia. També és molt probable que el veterinari vulgui combinar dos tipus d'alimentació o afegir algun suplement per poder cobrir ambdues malalties.

3. LES ÚLCERES DE DECÚBIT

Les úlceres de decúbit solen formar-se en les zones que més sobresurten del cos, com en colzes, turmells, malucs i os periocular. Són degudes, tant al suport constant d'aquestes zones com al dèficit nutricional que provoquen les malalties greus. Per evitar-les és vital canviar la posició de l'animal cada poques hores i utilitzar teràpies de fisioteràpia passives (és a dir, que el propietari mogui les extremitats de l'animal. Podem ajudar a sanar aquestes ferides amb pomades cicatritzants i hidratants: Centella asiàtica i Aloe vera.

4. PROTEGEIX LA SEVA PELL

Existeixen bolquers especialment dissenyats per a gossos que, a més d'absorbir ajuden a que l'orina i les femtes no irriten la seva pell i de pas estalviar-te uns disgustos a terra o les catifes. És molt important revisar el bolquer freqüentment i canviar-lo sempre que sigui necessari. Hem de ser especialment cautelosos quan el gos està en ambients a l'aire lliure, ja que hi ha la possibilitat que les mosques dipositin ous sobre els llocs bruts de la seva pell, el gos al tenir problemes de mobilitat no podrà espantar-les. Sempre que l'animal hagi de sortir, treu-li el bolquer perquè la seva pell pugui "respirar" i la humitat no li provoqui úlceres. Pots utilitzar també empapadors per a posar sobre el seu llit.


5. EVITA L'ARROSSEGAMENT

És la forma més comuna en què apareixen les ferides. Aquestes són complicades de solucionar perquè l'animal sempre tendirà a recolzar-se sobre elles. Per això, hauràs d'evitar que apareguin. Existeixen abrics protectors per evitar el contacte de l'animal amb el terra.


6. CUIDA LA SEVA PELL

Si són necessaris banys freqüents, recomanem utilitzar xampús especialment formulats per a gossos al·lèrgics, ja que aquests no destrueixen la barrera lipídica protectora i es poden usar fins a diverses vegades per setmana. També podem ajudar a la pell donant suplements per reforçar-la, com els àcids grassos omega-3 i algunes vitamines. Consulta amb el teu veterinari, hi ha moltes formulacions disponibles.


7. VIGILA LA SEVA VESSA

Molts gossos amb paràlisi tenen problemes per orinar. Alguns sónincapaços de contenir l'orina i aquesta va sortint a gotetes i d'altres són incapaços de buidar la vessa i el propietari ha de fer-ho per ell, unes 3 vegades al dia. Mantenir una bona higiene de la micció ajudarà a impedir les infeccions d'orina, freqüents en aquests casos. Serà important també ser molt observador per poder detectar canvis en l'olor i/o el color de l'orina, la qual cosa ens podria indicar que pot haver-hi algun problema.


8. CADIRES DE RODES

Si l'animal conserva força en les extremitats anteriors, l'ús d'una cadira de rodes canina pot ser molt beneficiós: evitarem en gran mesura les úlceres de decúbit, fortificarem el cos de l'animal, ajudant a guanyar massa muscular i, sobretot, ajudarem al seu benestar mental, proporcionant-li aquesta autonomia que tant desitgen els gossos. Es recomana consultar amb el veterinari sobre la idoneïtat de l'ús de la cadira de rodes en cada cas.


9. LA FISIOTERÀPIA

Massatgea el teu gos. Els massatges augmenten la circulació sanguínia, ajuden a reduir el dolor i fortifiquen el vincle amb el propietari. Mou suaument les extremitats, sense forçar. D'aquesta manera evitaràs que les articulacions s'endureixin a causa de la immobilitat. Tens més informació aquí. Sempre que es pugui, podem utilitzar arnesos davanters, posterior o complets per ajudar-lo a caminar i permetre-li cert moviment actiu. Hi ha professionals que acudeixen a domicili per realitzar tècniques de fisioteràpia i existeixen centres veterinàris a Espanya on s'apliquen aquestes tècniques. En molts casos, és molt interessant la hidroteràpia ja que els permet poder-se moure sense necessitat de suportar el seu pes. Per fer-la, és indispensable l'ús de xalecos salvavides.


10. FES UN PASSEIG!

Quan sigui possible, compartiu passeigs a l'aire lliure, ja sigui amb arnesos especials, cadires de rodes, motxilles o carros. Els gossos són éssers olfactius. NECESSITEN olorar ambients canviants i a altres animals per tenir una bona salut mental. Que la paràlisi no sigui una excusa per privar-lo d'això: veuràs com anímicament es nota molt el canvi i això, òbviament, es reflectirà en la seva salut física.

Toni Fernández

https://www.ortocanis.com/ca/