Les úlceres per pressió també anomenades ferides o escarres Per inactivitat són unes lesions que apareixen a la pell quan els animals passen massa temps en una mateixa postura, la qual cosa provoca fricció i pressió sobre algunes parts del cos. La pressió prolongada dificulta o interromp l'aportació de sang a la zona provocant la mort de la pell, múscul i fins i tot os.. Quan aquests teixits morts es desprenden, es forma la úlcera. A més, això afavoreix l'entrada de bactèries, provocant infeccions que poden arribar a ser molt greus.
Són una complicació perillosa en processos ortopèdics complicats, però en la majoria de casos són evitables.
És un tipus de problema que apareix sobretot en animals que no es poden moure: gossos tetraplègics, paraplègics, molt grans o amb malalties greus.
Les zones d'aparició més freqüents són les prominències òssies, especialment les malucs, , espatlles, , colzes, , genolls i cavitats oculars.
Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen l'aparició d'úlceres, però la majoria es poden controlar:
Falta d'activitat
És de vital importància canviar la postura de l'animal cada 2 o 3 hores.. A no ser que el veterinari indiqui el contrari, un animal sempre s'ha de moure, i si pot ser, per ell mateix. Si té dificultats, haurem d'ajudar-lo diverses vegades al dia. D'aquesta manera, a més d'evitar les úlceres, enfortim muscularment i estimulem els nervis. Això és indispensable per a la seva rehabilitació, la seva salut mental i el seu trànsit intestinal. A més, evitarem el dolor en músculs i ossos que provoca el no canviar freqüentment de postura.
Pot ser de gran ajuda estimular l'animal amb massatges o electroestimulació per així enfortir els seus músculs i alleujar el dolor. Existeixen unitats d'electroestimulació fàcils i econòmiques que poden ser utilitzades pel propietari.
En el cas que l'animal no pugui moure's per si mateix, podem fer-li gimnàstica passiva, és a dir, moure les seves extremitats per evitar que les articulacions perdin elasticitat i aconseguir que no sempre estiguin recolzats del mateix costat.
En animals amb immobilitat de les extremitats posteriors, pot ser molt útil l'ús d'una cadira de rodes, que li permetrà desplaçar-se de manera autònoma i evitar la majoria dels problemes que provoca la inactivitat.
Irritació per orina, femta o altres fluids
La neteja diària de l'animal és fonamental per evitar-la, així com no utilitzar teixits que provoquin que la humitat quedi en contacte amb la pell permanentment. També haurem de cuidar i desinfectar les possibles ferides.
Edat
Els animals més grans són més propensos a fer úlceres, ja que la seva pell és menys flexible. En ells és important usar llits de duresa òptima o ortopèdiques.
Desnutrició
Una aportació insuficient o desequilibrada de nutrients provocarà que l'organisme de l'animal no tingui capacitat de regeneració dels teixits afectats. Així mateix, empitjorarà la salut dels ossos i músculs. A més, en el cas que hi hagi alguna malaltia, aquesta lluny de resoldre's, tendirà a empitjorar.
Obesitat
Aquesta augmenta la pressió de suport, però a part, s'ha vist que un excés de greix afavoreix la inflamació, empitjorant el quadre, tant de les úlceres com de les malalties que pugui tenir l'animal.
Llits inadequats
És de vital importància. Hem d'evitar els llits massa durs o tan tous que forcin la postura de l'animal. Existeixen llits de teixits especials antiúlceres que poden ser de gran ajuda.
Leishmania
Els gossos amb aquesta malaltia tenen més tendència a fer úlceres ja que la seva capacitat de cicatrització està disminuïda. Així, amb fregaments mínims es poden fer ferides que, al no cicatritzar acaben sent úlceres.
Diabetis
Aquesta patologia pot fer que les úlceres siguin més greus i fins i tot provocar-les. La diabetis afecta els vasos, nervis i pell i a més incrementa el risc de patir infeccions.
Laura Pérez - Veterinària
