Una rutina de massatge es compon de l'ús de diferents maniobres. Una maniobra és una manipulació, amb un objectiu concret, de les estructures corporals utilitzant les mans, els colzes o altres instruments: vibradors mecànics, aparells de fusta o plàstic o bé massatgistes que a més poden incorporar calor o vibració.
Cada una de les diferents maniobres persegueix uns objectius i provoca uns efectes particulars (sedació, excitació, hiperèmia, relaxació, estirament, augment del to muscular, drenatge de fluids...)
En els gossos, a diferència dels cavalls, no s'acostuma a utilitzar grans aparells de vibració, si podem utilitzar massatgistes però principalment s'utilitzen les mans, la intenció del massatge sovint serà la relaxació de l'animal i per tant utilitzarem tècniques molt suaus, lentes i de sedació.
Les principals maniobres de massatge són:
El contacte passiu, la fricció superficial i profunda, les friccions, les vibracions, les percussions i l'amasament.
Dins d'aquestes maniobres hi ha variacions i ritmes diferents que variaran segons els objectius del tractament.
Contacte Passiu o (Passive Touch)
Es tracta d'una tècnica introductòria que pretén tant tractar com avaluar.
Deixem la mà quieta sense realitzar cap acció conscient sobre la pell del gos, l'actitud serà d'"escolta". Hem d'escoltar el que ens diu el cos del gos al qual estem tractant; l'actitud d'escolta permet notar, sentir la reacció del cos al nostre contacte.
Moltes vegades es noten moviments rítmics d'elevació i descens, o d'espiral sota les nostres mans el més probable és que es tracti del moviment de les fàscies.
En qualsevol cas, la sensació de tensió en un teixit, contractura muscular, temperatura, sensibilitat... són aspectes que hem de valorar i recordar per a fases posteriors del massatge.
El mateix contacte ja és de per si moltes vegades terapèutic, encara que aquesta tècnica tingui un component d'exploració o avaluació important. El simple fet de tocar amb afecte i amb "intenció terapèutica" una estructura pot millorar la característica del teixit.
Roçament (effleurage)
Es realitza lliscant les mans planes sobre la pell del gos en la direcció de les fibres musculars que hi ha a sota. La pressió que exerceixem és molt suau, no s'han de moure les estructures subcutànies.
El roçament és una maniobra on l'efecte mecànic incideix únicament sobre la pell; els efectes sistèmics i sobre el teixit muscular subjacent es donen per via reflexa i per mediadors químics.
Realitzem una fricció al principi i al final de la rutina de massatge, o bé, quan hi ha molta sensibilitat i no podem utilitzar maniobres més agressives.
Els principals efectes fisiològics que provoquen les friccions són:
• Sedació local
• Augment de la temperatura cutània
• Vasodilatació superficial
• Disminució de la sensibilitat cutània
• Relaxació
Podem distingir entre el fregament superficial que serà una tècnica introductòria realitzada amb una mà o amb les dues de forma independent o coordinada, i el fregament profund en el qual realitzem més força i utilitzem les dues mans (una sobre l'altra) per guanyar profunditat i força.
Durant la fricció superficial és important no perdre el contacte amb el gos, per això es recomana utilitzar alternativament una i l'altra mà perquè sempre hi hagi una sobre la pell de l'animal.
Fricció
Realitzem la fricció col·locant la mà sobre l'estructura que volem tractar i aplicant un moviment de "anada i tornada" ràpid i intens. Efectuem una pressió (variem el grau de pressió depenent de l'estructura que tractem) i movem la mà en la direcció de les fibres musculars subjacents.
La fricció té un fort efecte mecànic sobre la pell i les estructures musculars i tendinoses més superficials, també podem aprofundir aplicant més pressió. L'energia mecànica del propi fregament genera un augment considerable de la temperatura local.
La pressió que realitzem varia segons l'estructura que volem tractar: lleu per a la pell i teixit subcutani, moderada per a tendons i musculatura superficial, i forta per a plans més profunds de musculatura.
Les friccions les podem realitzar amb la mà plana, amb les eminències tenar i hipotenar i amb la punta dels dits.
La fricció té un component d'efectes mecànics directes més importants que la fricció però també comporta una sèrie de reaccions sistemàtiques i sensitives destacables.
Els principals efectes fisiològics són:
• Elimina cèl·lules mortes.
• Elimina les adherències de les cicatrius.
• Redueix les contractures i tensions musculars.
• Activa la circulació venosa i limfàtica.
• Disminueix la fibrosi.
• Dilata capil·lars.
• Fomenta l'augment del to i disminueix l'atrofia musculars.
• Activa de forma reflexa els centres vasomotors.
• Reabsorbeix vessaments, edemes i exudats.
Hi ha una tècnica específica per tractar tendons: friccions profundes o bé, massatge transversal profund o de Cyriax.
