Pressions
Posem el dit polze o un nucell sobre una estructura muscular i pressionem mantenint el nivell de força durant un curt espai de temps.
Les podem realitzar sobre contractures musculars o zones espasmòdiques, mantenint la pressió fins a notar que el teixit cedeix.
En els cavalls és molt útil usar el colze per realitzar aquesta maniobra; serà necessari col·locar-se a certa altitud per poder arribar còmodament a la zona a tractar. En els gossos sol ser suficient utilitzar les palmes de les mans o fins i tot els dits, normalment ens situem en el terra al costat del gos o si aquest és petit i tranquil el podem col·locar sobre una llitera.
Efectes metabòlics:
• Antiàlgic.
• Combat l'espasme.
• Té efectes descongestionants.
• Descontracturant.
• Relaxació i sedació dels “trigger points”.
Les pressions són una tècnica d'ús fàcil i tremendament útils en els gossos, no requereixen de l'ús d'una força excessiva i són molt ben tolerats per la majoria de gossos.
Pessics
En aquesta tècnica es realitzen petits pessigolles de pell i es tira d'ells separant la pell del gos. La indicació principal és produir hiperèmia en la zona (augment de la circulació sanguínia a nivell superficial), aquesta tècnica pot ser útil en teixits concrets, zones properes a sortints òssies on les tècniques més clàssiques com la fricció no funcionen tan bé.
Es realitza amb el dit polze i el cor, la pressió ha de ser molt lleugera, l'estirament de la pell moderat i el ritme molt ràpid.
Traqueteig “Stroking”
S'acostuma a utilitzar com a tècnica per finalitzar el massatge, es tracta de sacsejar lleugerament de manera ordenada i amb ritme un segment corporal i d'aquesta manera la musculatura implicada en el segment corporal.
Ho podem fer en un membre distal extremitat anterior o posterior o fins i tot a partir del coll del gos o de la part posterior (grupa).
El més habitual és agafar una pota del gos per sota del canell o tars i iniciar un moviment de “vaivén” de forma ordenada amb un desplaçament relativament petit, no es tracta de moure molt la pota del gos sinó de gairebé uns centímetres cap a un costat i després cap a l'altre per aconseguir un moviment sincrònic, una ona que es transmeti per tot el cos de l'animal.
