Causes neurològiques que expliquen la paraparèsia o paraplègia aguda
Quan el teu gos no es lleva de les potes de darrere, hi ha diverses possibilitats per a explicar el que li ha pogut succeir. I és que aquesta impossibilitat pot ser deguda a causes neurològiques, ortopèdiques, o sistemàtiques. Quan la causa és d'origen neurològic, aquest dèficit en la locomoció de les potes posteriors es descriu com a paraparèsia (pèrdua parcial) o paraplègia (pèrdua total) de la funció motora dels membres posteriors. Si s'ha produït durant les últimes 72 hores, parlarem d'una paraplègia o paraparèsia aguda. A continuació comentarem les causes que solen causar aquesta paràlisi aguda en les extremitats posteriors atribuïble a causes neurològiques.
La causa més freqüent de paraparèsia i paraplègia en gossos és la malaltia degenerativa del disc intervertebral que és freqüent en gossos, però rara en gats. En concret, les hèrnies discals Hansen tipus I són el tipus de hèrnies que es solen produir amb un quadre tan agut, ja que les de tipus II solen tenir una evolució més crònica. Les races més predispòsades a les hèrnies Hansen tipus I són els Teckel, els Cockers Spaniel, els Beagle, els Pequinès, els Lhasa Apso i els Shih tzu, entre altres. Si el teu gos pateix aquest tipus d'hèrnia, hauràs de portar-lo immediatament al veterinari neuròleg, doncs el pronòstic empitjora a mesura que passa el temps, i el més probable és que únicament la cirurgia pugui curar del tot a l'animal, encara que la resolució satisfactòria no sempre és possible. Després de la cirurgia, podem considerar diverses opcions per a ajudar a millorar la seva qualitat de vida. Si malgrat el quadre agut l'animal segueix podent caminar i el veterinari ens indica que solament s'ha produït una petita protusió del disc, també pot optar-se per un tractament solament mèdic, que inclou un repòs estricte durant 6 setmanes i el suplement de corticosteroides combinats amb protectors gàstrics, diazepam segons la necessitat i, només si el dolor és greu, opiàcis. Mai combinarem AINE’s amb corticosteroides, ja que això podria provocar úlceres i perforacions gastrointestinals, i en conseqüència, la mort de l'animal. Si decidim no operar-lo, o si el nostre company no pot recuperar la mobilitat de les potes posteriors, valorarem amb el veterinari la possibilitat de tornar-li la mobilitat gràcies a una cadira de rodes.
En segon lloc, els traumatismes medul·lars en gossos i gats figuren també entre les principals causes d'una paraparèsia o paraplègia aguda. En aquests casos, en primer lloc haurà de realitzar-se un examen complet de l'animal per a comprovar el seu estat general, en concret per a descartar una ruptura de bufeta i hemorràgies internes, entre altres, que podrien haver-se produït a raíz del trauma. Igualment, s'oferirà un tractament sistèmic i la cirurgia. El tractament consistirà sempre en una immobilització total. El tractament conservador consisteix en la immobilització i el repòs estrict sense estabilitzar quirúrgicament, però aquest tractament no és l'ideal, ja que es poden donar microfractures.
Tal i com indiquen els autors del Manual de neurologia pràctica *1 , les cures postoperatòries i la rehabilitació post-quirúrgica són essencials per assegurar una plena recuperació, així com el descans en superfícies suaus,
canviant de costat al gos cada quatre o sis hores perquè no es produeixin úlceres per decúbit. També haurem de proporcionar-li una adequada nutrició i hidratació, el sondatge urinari si és necessari cada sis o vuit hores, massatges i exercicis de moviment passiu a les potes posteriors durant 15 minuts quatre vegades al dia, natació a partir de la setmana de cirurgia, ajudar-lo en els intents per incorporar-se, i mantenint la seva pell seca i neta.
En tercer lloc, una paraplegia o paraparesia aguda podria ser atribuïble a un problema vascular. En concret, en gossos és freqüent un embolisme fibrocartilaginós, encara que rar en gats; mentre que en gats és freqüent un tromboembolisme aòrtic, que seria molt estrany en gossos. L'embolisme fibrocartilaginós es dóna principalment en races grans de gossos, encara que existeix una predisposició en els Schnawzer mini. Produeixen una paraparesia o paraplegia que moltes vegades es dóna de forma asimètrica, i normalment presenten un quadre hiperagut després de realitzar un intens exercici físic. Encara que puguin presentar dolor a l'inici de produir-se la lesió, aquest sol desaparèixer al cap de poques hores. El tractament és de suport, juntament amb corticosteroides i protectors gàstrics. La majoria dels gossos solen recuperar la funcionalitat com a animals de companyia en unes sis setmanes, encara que la recuperació presenta un diferent pronòstic depenent de la localització de la lesió. En quant al tromboembolisme aòrtic, en gats, s'associa a una cardiomiopatia hipertròfica. Pot provocar paraparesia o paraplegia simètrica o asimètrica. El tractament és complex i s'ha de consultar en detall amb un especialista, ja que les pautes van variant freqüentment.
En quart lloc, la paràlisi aguda en les extremitats posteriors d'origen neurològic pot ser deguda a una malaltia infecciosa amb afectació a la medul·la en gossos i gats, particularment podria donar-se una meningomielitis, encara que no és molt freqüent. A més, és encara més rar que provoquin un quadre molt agut, ja que la seva afectació sol ser més crònica. Finalment, sempre ens haurem de plantejar si es pot tractar d'un procés neoplàstic que ha afectat a nivell medul·lar, encara que, com en la meningomielitis, sol tenir una evolució més crònica i seria estrany trobar una presentació tan aguda, que podria donar-se si la neoplàsia provoca una fractura vertebral o un infart o hemorràgia medul·lar.
Cheryl Chrisman, Christopher Mariani, Simon Platt i Roger Clemmons. Manual de neurologia pràctica. 2003. Multimèdica S.A.
Clara Castells Urgell - Veterinària de Ortocanis
