La displàsia de maluc és una malaltia que afecta sobretot a gossos de gran mida o de creixement ràpid.
La malaltia cursa amb dolor i moltes vegades un cadell passa de córrer i saltar a no poder aixecar-se ni caminar petits trams.
La malaltia té un marcat caràcter hereditari, per això, encara que no es curi ni tan sols ajudi a millorar els símptomes, és recomanable castrar o esterilitzar els gossos afectats perquè no es reprodueixin i transmetin aquesta anomalia a la seva descendència.
Els gossos amb major predisposició genètica són el San Bernardo, el Bull Dog i a continuació el Pastor Alemany, el Labrador, el Rottweiler, els Mastins, el Golden Retriever i altres gossos de gran mida.
En una radiografia com la de la imatge ja es pot apreciar abans dels 12 mesos si el gos està afectat o no de displàsia de maluc. S'hi observa que el cap del fèmur no encaixa amb l’acetàbul, tal com s’explica a l’esquema, on veiem el cap femoral deformat i fora del seu lloc natural. La primera imatge de l’esquema representa un maluc normal.
Què passa exactament? Quin és el problema?
Als gossos de creixement ràpid no els dona temps a enfortir les seves articulacions i ossos per suportar el pes del seu cos; les articulacions es deformen o no es formen correctament, i l’acetàbul, que és la part cònica que ha d’albergar el cap del fèmur, no cobreix la totalitat d’aquest.
L’“engranatge” funciona malament, no hi ha una bona congruència entre l’acetàbul i el cap femoral, això produeix inestabilitat i més tensió de l’habitual a la càpsula articular. La càpsula s’inflama i fa mal, i l’articulació amb el temps (a causa de la seva inestabilitat i falta de bona congruència) es degenera i apareix l’artrosi. Sempre és necessària una radiografia per al diagnòstic, ja que a vegades no dona problemes fins que ja és massa tard.
Per aquesta raó, el problema pot detectar-se en l’edat adulta o fins i tot en l’edat geriàtrica, quan l’artrosi ja està establerta i el maluc comença a fer mal. Massa sovint, quan es detecta ja és massa tard per resoldre el problema i hem de buscar solucions pal·liatives: antiinflamatoris, fisioteràpia, suports de maluc, arnès per a posteriors, condroprotectors o cadira de rodes en casos greus.
Hi ha diferents graus de displàsia de maluc depenent del grau de subluxació articular que presenti l’articulació coxofemoral.
En la displàsia severa més del 50% del cap femoral està fora de l’acetàbul.
Què podem fer?
Els consells per assegurar-nos que el gos està bé, sobretot si és d’una de les races amb més predisposició són:
-
Revisions veterinaries als 3, 6 i 10 o 12 mesos.
-
Mantenir l’animal en un pes adequat.
-
Exercici físic continuat però no massa intens ni amb alt impacte.
-
Cuidar una alimentació equilibrada i ajustada a la seva edat.